PLOU I FA DOL. Un conte propi que parla de la pèrdua i del dol.- 45 minuts.

Sembla que tot, un dia o altre, s’acaba.

S’acaben les galetes de l’àvia de tant bones com son, s’acaba la pluja d’un dia de tempesta d’estiu, s’acaben els llibres emocionants, s’acaben les col·leccions de cromos…

La vida….també s’acaba.

Però la vida és vida i està farcida d’experiències que sempre es recordaran encara que un dia deixem de ser-hi.

Aquesta història que avui us explicaré va passar de veritat, sí, em va passar a mi , quan era….petita, així com vosaltres. Va passar fa …anys…molts i molts anys, però encara la recordo. I penso que sempre la recordaré, la tinc guarda sota la pell, sota la roba, més endins encara…sota els braços i les cames.

Sobretot… a sota del cor, perquè no s’escapi mai.

Sessió amb titelles i ombres xineses que parla del dol d’una forma dolça i propera.